DEESA SEJMET o SEKHMET
Se la representava com una
lleona, o com a dona vestida de vermell amb cap de lleó, sobre la que porta el
disc solar i el ureo, o amb una corona envoltada de ureos; porta fletxes com
armes. També apareixia com a dona amb cap de cocodril o com l'Ull Udyat. Pren aspectes d'altres deesses, com Bastet o Hathor amb qui se la confon amb
freqüència i a qui també se li dóna el paper de filla de Ra, i fins i tot a Abidos, Hathor tenia el títol de Mare de Déu de la mansió de Sekhmet .. A
l'assumir Tebes la posició de residència reial, la deessa local Mut va prendre
un aspecte agressiu i es va associar a Sejmet i a Karnak se li adorava com
"Senyora de l'Asheru", llac sagrat en forma de mitja lluna que hi
havia al seu temple. Se li rendia culte a Memphis, Letópolis i regió del Delta,
encara que també va ser adorada a Luxor. Les seves festes se celebraven el dia
1 del quart mes de l'estació de Ajet, el dia 16 del mes de Meshir i el dia 15
del mes de Joiak amb Bastet i Ra. El primer dia de l'estació de l'hivern, el dia
12 del mes Tybi, se celebraven festes de l'embriaguesa per commemorar la
salvació de la humanitat i en els textos aquest dia apareix com un dels més
nefastos del calendari:
"Perillós, molt
perillós, és el dotzè dia del mes de Tybi. Evita el ratolí aquest dia perquè és
el dia en què Ra va donar l'ordre a Sejmet"
A Ankyrononpolis existia un
temple dedicat a la deessa construït en època de Sheshonq que actualment està
gairebé destruït. Els grecs la van anomenar Sacmis.
Sejmet en jeroglífic
"La més poderosa",
"La terrible"; el seu nom prové de l'arrel sejem (violent) .. Deessa
de Rehesu (Letópolis), al Delta. És una deïtat guerrera que, segons el mite de
la Llunyana (veure altres aspectes de l'esmentat mite en Hathor i Tefnut), es
presenta com a ull solar destructor; filla de Ra, enviada per aquest per
castigar la humanitat per deixar de rendir-li culte, però va ser tal la seva
ferocitat que Ra es va espantar i, per impedir-ho, va ser embriagada; des de
llavors es preparava una cervesa especial a les seves festes. El seu retorn
s'interpreta com la inundació de Nil. També, com a deessa guerrera, acompanyava
el Faraó al camp de batalla i el protegia dels seus enemics. Crida
"Senyora de l'Oest" perquè també tenia un aspecte funerari, estava
relacionada amb Bastet, "Senyora de l'Est", i com a tal era coneguda
com "La dama de les muntanyes de ponent"; posseïa un lloc a la Sala
de l'Judici i era guia i protectora dels justos davant els perills de l'Món
Inferior; era sobirana de la Cambra de les Flames i se li deia "La que
frena la foscor", encara que també era la que cremava als condemnats.
Era deessa portadora
d'epidèmies i malalties, que en realitat brollaven de les aigües estancades
abans de l'arribada de la inundació; però ajudava a sanar. Va ser cridada
"experta en màgia" doncs els seus coneixements de bruixeria li van
donar un lloc com sanadora, especialment en la curació de fractures,
convertint-la en patrona dels metges; els seus sacerdots formaven una casta de
metges guaridors que utilitzaven diferents pràctiques per lluitar contra les
malalties; una d'elles era el "ritu d'apaivagar a Sejmet", a fi de
neutralitzar els poders nefastos de la deessa. Se sap que Amenhotep III li va
dedicar 600 estàtues en el temple de Mut a Karnak per curar-se d'una malaltia,
encara que no va haver de ser escoltat per la deessa ja que va morir poc temps
després. Per enviar els seus miasmes, malalties i desgràcies, triava els dies
epagómenos, que eren considerats molt perillosos, encara que també aprofitava
altres èpoques de transició, com el final d'una dècada i fins i tot per tal de
el dia i el començament de la nit. Tement un retorn sanguinari de la deessa
dels sacerdots executaven un ritual tots els matins i tardes de tots els dies
de l'any per aplacar la seva ira. Tenia set emissaris temibles que
personificaven les set fletxes que la deessa llança contra els seus enemics.
Un altre títol seu és el de
"Deessa de l'amor", com provocadora de passions. Era la més bella
entre els déus i el seu semblant era resplendent. Tenia a més una funció
nutrícia; hi ha una representació de Niuserra alletat per la deessa, del Regne
Antic, per transmetre-li a l'Faraó part del seu terrible poder. També era
"Sobirana del desert" i de les serps i lleons. Se li feia deessa
titular del mes de Joiak. Filla de Ra i germana de Bastet - si bé aquesta
última relació és més producte de la identificació d'ambdues amb l'ull de Ra
que una relació familiar directa - va ser introduïda en la tríada memfita
juntament amb Ptah, de qui se la feia esposa, i com a mare de Nefertum.
Apareix també, a Letópolis, com a parella del déu Haroeris en la seva forma
de Horjenti-Irti.
Enllaços amb informació:
