COLOSSOS DE MÈMNON
TEBES - EGIPTE
https://joandalmaujuscafresa1957.blogspot.com/
Els Colossos de Mèmnon són dues grans estàtues de pedra
del faraó Amenhotep III, situades a l'oest de Luxor, prop de Madinet Habu i del
Ramesseum a la zona dels temples.
El faraó Amenhotep III (del segle XIV (1386-1349 a.C.)
apareix assegut mirant en direcció al riu i al sol. A la part dels peus hi ha dues
subfigures que són la seva dona Tiy o Tiye i la seva mare Mutemuia.
La pedra de què són fets és una quarseta portada de Guiza
o de Djebel al-Silsileh (55 km al nord d'Assuan). Mesuren uns 14 metres d'alt i
es calcula que cadascun pesa 700 tones.
La seva funció era presidir l'entrada del temple
d'Amenhotep, que no s'ha conservat. Aquest temple, avui anomenat temple de Komel-Hettan, tenia 35 hectàrees i anava fins a Madinet Habu i fins al Ramesseum.
Era més gran que el temple de Karnak.
Estrabó esmenta un terratrèmol que malmetrà els colossos
el 27 a.C., i des de llavors se sentiren uns sorolls, considerats les veus del
Colossos, que duraran fins al 199 d.C.
El nom de Mèmnon li fou donat pels grecs i correspon a un
heroi de la guerra de Troia que era rei d'Etiòpia i que va defensar la ciutat. Els
grecs donaven a tota la part de les necròpolis de Tebes el nom de Memnonium.
Eren ben coneguts pels antics grecs i romans, així com pels primers viatgers
moderns i egiptòlegs.
Les estàtues contenen 107 inscripcions d'època romana en grec i llatí, datades entre el 20-250 d.C.; aquestes inscripcions permetran als viatgers moderns connectar les estàtues amb la literatura clàssica grega i llatina. Moltes de les inscripcions inclouen el nom "Memnon".
Van ser estudiats per primera vegada en detall per
Jean-Antoine Letronne a la seva obra de 1831 La statue vocale de Memnon considére
dans ses rapports avec l'Égypte et la Grèce i després catalogats en el segon volum (1848)
al seu Recueil des inscriptions grecques et latines de l’Égypte.
**********************************************
Altre enllaç amb informació:
https://egiptologia.com/los-colosos-memnon-la-leyenda-la-aurora/, Amics de l'Egpitologia, per Susana Alegre Garcia i fotos de Pilar Ramos.
