DEESA HESAT

https://joandalmaujuscafresa1957.blogspot.com/

*******************************************************

Enllaç amb informació:

http://amigosdelantiguoegipto.com/?page_id=202

Vaca blanca o dona amb cap de vaca. Hesat no apareix mai sota l'aspecte íntegre d'una dona.

Com Iat, un possible aspecte de Hesat, deessa de la llet que dóna a llum el difunt i que està citada als Textos de les Piràmides, es troba com una dona amb un got sobre el cap.

És una deessa maternal que figura als Textos de les Piràmides com una vaca salvatge. Ella és l'encarregada d'alimentar amb la seva llet nutritiva, anomenada “la cervesa de Hesat”, el rei en la seva joventut i sadollar la set de tot aquell que ho necessiti. Dóna naixement mític al monarca sota l'aparença d'un vedell d'or.

La seva relació amb Anubis guarda estreta vinculació amb la llegenda de Nemty (veure Nemty). Ella és la que fa reviure el déu fent caure la seva llet per l'estaca i el morter on es troba suspesa la pell d'aquest, mite que es recull, principalment, al papir Jumilhac.

Hi ha certa confusió respecte a si Hesat és la mateixa deïtat que citen els Textos de les Piràmides sota el nom de Iat oa la Teogàmia de la reina Hatshep-sut, a Deir el-Bahari. Aquesta és també “Senyora de la Llet” i “Senyora dels Vents”, per la qual cosa podria ser un aspecte de la primera.

*******************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://ancientegyptonline.co.uk/hesat/

Hesat (Heset, Hesahet o Hesaret) era una deessa vaca de l'Antic Egipte que es considerava la manifestació terrenal de Hathor.

L'anomenaven “la creadora de tot aliment” i el seu nom té la mateixa arrel que la paraula llet, (“fessa”) que era coneguda com la “cervesa de Heset”. Va ser representada com una vaca blanca divina, ja sigui amb un disc solar entre les seves banyes o carregant una safata de menjar a les banyes i llet fluint de les seves mamelles.

Hesat va ser vist com la nodrissa dels altres déus, patró menor de dones embarassades i mares lactants. També es pensava que era la mare d'Anubis. Així, el creador de tot aliment també va donar a llum un déu dels morts (més tard déu de la momificació). Ella era l'esposa de Ra, la manifestació terrenal de la qual era el Toro Mnevis. La tríada de Mnevis, Hesat i Anubis va ser adorada a Heliòpolis.

*******************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_personatges_de_la_mitologia_eg%C3%ADpcia#I

*******************************************************

PILAR DYED o DJED

https://joandalmaujuscafresa1957.blogspot.com/ 

*******************************************************

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pilar_Dyed

El pilar Dyed,  simbolitzava l''estabilitat' a l'antic Egipte. Va poder representar la columna vertebral del déu Osiris, un arbre, un pal conformat per garbes de blat lligades, etc. És un dels símbols més reproduït en la mitologia egípcia, encara que es desconeix l'objecte que representa realment. Pot aparèixer acompanyat d'altres símbols, com són el ceptre uas, 'poder' o 'domini' i l'Ankh, 'vida'.

El pilar Dyed va poder ser un antic fetitxe de l'època prehistòrica, relacionat amb els ritus agrícoles, que va perdurar en la iconografia egípcia, i fou representat fins al període de dominació romana.

D'època Tinita es coneixen pilars Dyed trobats a Helwan. Posteriorment, durant l'Imperi antic, va ser gravat al recinte funerari del faraó Dyeser (Djoser o Zoser) a Saqqara, a la necròpoli de Memfis, i sembla indicar que era un símbol associat a altres conceptes, com a suport del cel, o bé va poder ser assignat a altres divinitats, com Sokar i Ptah, ja que aquests déus de Memfis apareixen representats portant aquest símbol.

Durant l'Imperi nou, al papir d'Ani, està dibuixat al costat del signe de la vida, Ankh, amb uns braços que porten un disc solar naixent, acompanyat, a banda i banda, per la seva germana Neftis i la seva dona Isis, amb diversos micos que saluden i adoren al Sol. És Osiris el representat amb forma de Dyed.

És possible que quan Osiris, Ptah i Sokar van ser associats, el pilar va passar a formar part del simbolisme d'Osiris quan es va difondre àmpliament el seu culte. El pilar Dyed també es troba representat en els ceptres uas dels déus Thot i Jonsu.

*******************************************************

http://amigosdelantiguoegipto.com/?page_id=12468

https://ancientegyptonline.co.uk/djed/

https://simbolosysignificados.blogspot.com/2018/11/pilar-djed-simbolo-egipcio.html

https://www.egiptoforo.com/antiguo/Pilar_Dyed

*******************************************************

DÈU AKEN 

https://joandalmaujuscafresa1957.blogspot.com/

*****************************************************

http://egiptologia.org/mitologia/panteon/wp/aken.htm

Déu del món subterrani que custòdia la barca, anomenada "Treball de Khnum", que ha de transportar el difunt per les vies aquàtiques del Món Inferior. Havia de ser despertat pel conductor de la barca solar, Mahaf, els ocupants del qual acompanyaven el difunt protegint-lo.

*****************************************************

https://es.wikipedia.org/wiki/Aken_(dios)

Tomba de Seti I a la Vall dels Reis, on apareix Aken.

Aken o Aqen era un déu de l'inframón i dels morts de l'Antic Egipte que rarament és esmentat. La consort d'Aken és la deessa Amentit ("La de l'Occident"), una altra deessa de la mort. 

La primera atestiguació es troba al Llibre dels Morts del Regne Mitjà d'Egipte. En ell, guiava el déu del sol Ra com a 'protector de la barca celestial de Ra' anomenada Treball de Khnum en 'portar l'anell shen a sa majestat'. 

El rei difunt requeria els serveis del barquer quan ha de recórrer el riu que porta a l'inframón. El rei demana al barquer Mahaf que desperti Aken perquè els acompanyi en la perillosa travessia per protegir-lo. 

També era descrit com la 'boca del temps', de la qual els déus i els dimonis tiraven de la 'corda del temps', com es descriu a la tomba del rei Seti I. 

I al Llibre de les Portes: "Subjecteu fermament la doble corda, extraieu per a vosaltres de la boca d'Aken la sortida de les hores a través de les quals sou feliços. Les hores venen a descansar als vostres llocs mentre la doble corda surt de la boca d'Aken. Quan l'enroscada surt, l'hora neix, mentre que Ra li truca, aquesta arriba al seu lloc de descans.

*****************************************************

Enllaços amb informació:

https://es.wikipedia.org/wiki/Aken_(dios)

http://egiptologia.org/mitologia/panteon/wp/mahaf.htm

https://mitologia.fandom.com/es/wiki/Aken

https://diosesydiosas.com/mitologia-egipcia/aken

*****************************************************

DÉU TATENEN o TATEN

https://joandalmaujuscafresa1957.blogspot.com/ 

Taten ('la terra que emergeix') era el déu creador (terrissaire), déu de la vegetació i de tot el que neix i creix sota terra, minerals, aigües subterrànies i d'alguns animals, segons la mitologia egìpcia. El seu títol era el de «Pare de tots els déus».

Nom egipci: Tatenen, o Taten, que prové de la Deïtat grega: Cronos, Hefest el gran.

Iconografia

Home amb ceptre, banyes retorçades i dos plomes. De vegades amb cap de moltó i corona amb dos plomes. També amb cap de serp i pell de color verd.

Mitologia

Encarna el turó primordial que va sorgir en els primers temps, en el naixement del món, i l'associaven als terrenys que emergeixen quan disminuïa la crescuda del riu Nil.

Com a déu creador, viu a la Duat, i és protector dels difunts. Com deïtat de la vegetació és el responsable de la naturalesa que sorgeix dels seus dominis, té la pell verda i representa la terra cultivable i el renaixement, tant a la Terra com al Més Enllà.

Epítets

Portava el títol de «Pare de tots els déus" i de "Senyor dels Jubileus» en la cerimònia de renovació del faraó, la Heb Sed.

Sincretisme

Se'l va assimilar amb Ptah a Memfis, com Ptah-Tatenen, i amb el déu de la terra Geb. Possiblement amb Thot com «comptador del Temps».

********************************************

Enllaços amb informació:

https://egiptologia.org/?page_id=2244

********************************************

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tatenen

Estàtua de Ramsès II i Tatenen (Dreta), procedent de Memphis (Egipte), exposada a la Ny Carlsberg Glyptotek.

********************************************

https://egiptomaniacos.foroactivo.com/t7448-tatenen

********************************************

http://amigosdelantiguoegipto.com/?page_id=12350

********************************************

 

FARAÓ AHA - HOR AHA 

https://joandalmaujuscafresa1957.blogspot.com/

Aha va ser el segon faraó de la dinastia I d'Egipte, c. 3007-2975 a. C.

Fill de Menes, segons Julio Africano. Provinent de l'Alt Egipte, es va casar amb la princesa Benerib del Baix Egipte, la seva dona principal, encara que el seu fill i successor, Dyer, naixeria d'una concubina. La tomba de Neithotep, possiblement la seva mare està situada al costat de la de el faraó que està a Umm el-Qaab.

Segons Manetón, Aha, va manar edificar un palau a Memfis i va practicar l'art de la medicina, escrivint tractats sobre la tècnica d'obrir els cossos. En la Pedra de Palerm s'indica que durant el seu regnat es van mantenir relacions comercials amb Canaan i que va fer la guerra a Nubia i Líbia.

*****************************************************************************

REINAT

Impressions de segells descoberts per G. Dreyer a Umm el-Qaab a les tombes de Merytneit i Qaa, identifiquen Aha com el segon faraó de la primera dinastía. El seu predecessor, Narmer, s'havia unit l'Alt i el Baix Egipte en un sol regne. Aha probablement va ascendir al tron a la fi de segle XXXII a. C. o principis de l'XXXI. Segons Manetón, es va convertir en faraó als trenta anys i va governar fins que tenia uns seixanta anys d'edat.

Sembla haver dut a terme moltes activitats religioses. Una visita a un santuari de la deessa Neit, que es troba al nord-est de delta de Nil, a Sais, és esmentada en diverses tauletes del seu reinat. D'altra banda, la primera representació coneguda de la Sagrada Henu, barca del déu Socar, es troba gravada en una tauleta datada en el seu regnat.

Inscripcions a atuells, rètols i segells de les tombes de Aha i la reina Neithotep suggereixen que aquesta reina va morir durant aquest regnat. Ell va arreglar per al seu enterrament una magnífica mastaba, excavada per Jacques de Morgan. La reina Neithotep és plausible que fos la mare de Aha. La selecció del cementiri de Naqada com el lloc de descans de Neithotep és un fort indici que ella fos originària d'aquesta província. Això, al seu torn, dóna suport a la opinió que Narmer es va casar amb un membre de l'antiga línia real de Naqada per reforçar el domini dels reis tinitas sobre la regió.

El més important, la mastaba més antiga a la necròpolis de Saqqara Nord de Memfis es remunta al seu regnat. La mastaba pertany a un membre d'elit de l'administració que pot haver estat un parent del faraó, com era costum en l'època. Aquesta és una forta indicació de la creixent importància de Memphis durant el regnat d'Aha.

*****************************************************************************

CONSTRUCCIONS

Va manar edificar un palau a Memfis segons Manetón.

A Sais, en el Baix Egipte, va manar erigir un temple dedicat a Neit.

En temps del regnat d'Aha es daten dos grans complexos funeraris a Naqada i Saqqara.

Una monumental mastaba (base de 53 m x 26 m), a Naqada, pertanyent a el rei o la seva dona.

La tomba S3357 en Saqqara, prèviament atribuïda a Aha, semblant a una mastaba (base de 41,6 m x 15,5 m i 5 m d'alçada)

Probablement va ser enterrat a la tomba B10-B15-B19, en la necròpoli d'Umm el-Qaab, a Abidos.

***************************************************************************** 

El seu nom, Aha, es troba en nombrosos objectes descoberts a Abidos i Saqqara.

A les tauletes d'ivori se li veu celebrant possibles festes commemoratives de la unificació de país. Segons W. Helck una de les plaques el mostra matant a un home, en sacrifici ritual.

Una tauleta de fusta, del Museu Egipci del Caire, procedent de la necròpolis reial d'Abidos, s'ha traduït com: "Colpejar als nubis per Horus Aha. Naixement de Jenty-Imentyu. Fundació de la fortalesa d'Her-Peher-Ihu "(Vandier).

Inscripció en un recipient de la tomba Z2 en Zawyet el-Aryan (Dunham).

Impressions de segell de la tomba 3357 en Saqqara (Emery).

Recipient de pedra amb el seu nom de la tomba 3036 en Saqqara (Emery).

Recipient de calcita amb el seu nom d'Helwan (Saad).

Impressions de segell en la primera tomba preservada amb "façana de palau" en Naqada (de Morgan).

Fragment d'un vas de cristall de roca (Museu Petrie, UC11751A).

***************************************************************************** 

Tomba de Aha a Umm el-Qaab

DEESA SEJMET o SEKHMET

https://joandalmaujuscafresa1957.blogspot.com/

Se la representava com una lleona, o com a dona vestida de vermell amb cap de lleó, sobre la que porta el disc solar i el ureo, o amb una corona envoltada de ureos; porta fletxes com armes. També apareixia com a dona amb cap de cocodril o com l'Ull Udyat. Pren aspectes d'altres deesses, com Bastet o Hathor amb qui se la confon amb freqüència i a qui també se li dóna el paper de filla de Ra, i fins i tot a Abidos, Hathor tenia el títol de Mare de Déu de la mansió de Sekhmet .. A l'assumir Tebes la posició de residència reial, la deessa local Mut va prendre un aspecte agressiu i es va associar a Sejmet i a Karnak se li adorava com "Senyora de l'Asheru", llac sagrat en forma de mitja lluna que hi havia al seu temple. Se li rendia culte a Memphis, Letópolis i regió del Delta, encara que també va ser adorada a Luxor. Les seves festes se celebraven el dia 1 del quart mes de l'estació de Ajet, el dia 16 del mes de Meshir i el dia 15 del mes de Joiak amb Bastet i Ra. El primer dia de l'estació de l'hivern, el dia 12 del mes Tybi, se celebraven festes de l'embriaguesa per commemorar la salvació de la humanitat i en els textos aquest dia apareix com un dels més nefastos del calendari:

"Perillós, molt perillós, és el dotzè dia del mes de Tybi. Evita el ratolí aquest dia perquè és el dia en què Ra va donar l'ordre a Sejmet"

A Ankyrononpolis existia un temple dedicat a la deessa construït en època de Sheshonq que actualment està gairebé destruït. Els grecs la van anomenar Sacmis.

Sejmet en jeroglífic

"La més poderosa", "La terrible"; el seu nom prové de l'arrel sejem (violent) .. Deessa de Rehesu (Letópolis), al Delta. És una deïtat guerrera que, segons el mite de la Llunyana (veure altres aspectes de l'esmentat mite en Hathor i Tefnut), es presenta com a ull solar destructor; filla de Ra, enviada per aquest per castigar la humanitat per deixar de rendir-li culte, però va ser tal la seva ferocitat que Ra es va espantar i, per impedir-ho, va ser embriagada; des de llavors es preparava una cervesa especial a les seves festes. El seu retorn s'interpreta com la inundació de Nil. També, com a deessa guerrera, acompanyava el Faraó al camp de batalla i el protegia dels seus enemics. Crida "Senyora de l'Oest" perquè també tenia un aspecte funerari, estava relacionada amb Bastet, "Senyora de l'Est", i com a tal era coneguda com "La dama de les muntanyes de ponent"; posseïa un lloc a la Sala de l'Judici i era guia i protectora dels justos davant els perills de l'Món Inferior; era sobirana de la Cambra de les Flames i se li deia "La que frena la foscor", encara que també era la que cremava als condemnats.

Era deessa portadora d'epidèmies i malalties, que en realitat brollaven de les aigües estancades abans de l'arribada de la inundació; però ajudava a sanar. Va ser cridada "experta en màgia" doncs els seus coneixements de bruixeria li van donar un lloc com sanadora, especialment en la curació de fractures, convertint-la en patrona dels metges; els seus sacerdots formaven una casta de metges guaridors que utilitzaven diferents pràctiques per lluitar contra les malalties; una d'elles era el "ritu d'apaivagar a Sejmet", a fi de neutralitzar els poders nefastos de la deessa. Se sap que Amenhotep III li va dedicar 600 estàtues en el temple de Mut a Karnak per curar-se d'una malaltia, encara que no va haver de ser escoltat per la deessa ja que va morir poc temps després. Per enviar els seus miasmes, malalties i desgràcies, triava els dies epagómenos, que eren considerats molt perillosos, encara que també aprofitava altres èpoques de transició, com el final d'una dècada i fins i tot per tal de el dia i el començament de la nit. Tement un retorn sanguinari de la deessa dels sacerdots executaven un ritual tots els matins i tardes de tots els dies de l'any per aplacar la seva ira. Tenia set emissaris temibles que personificaven les set fletxes que la deessa llança contra els seus enemics.

Un altre títol seu és el de "Deessa de l'amor", com provocadora de passions. Era la més bella entre els déus i el seu semblant era resplendent. Tenia a més una funció nutrícia; hi ha una representació de Niuserra alletat per la deessa, del Regne Antic, per transmetre-li a l'Faraó part del seu terrible poder. També era "Sobirana del desert" i de les serps i lleons. Se li feia deessa titular del mes de Joiak. Filla de Ra i germana de Bastet - si bé aquesta última relació és més producte de la identificació d'ambdues amb l'ull de Ra que una relació familiar directa - va ser introduïda en la tríada memfita juntament amb Ptah, de qui se la feia esposa, i com a mare de Nefertum. Apareix també, a Letópolis, com a parella del déu Haroeris en la seva forma de Horjenti-Irti.

Enllaços amb informació:

http://www.egiptologia.org/mitologia/panteon/sejmet.htm

http://amigosdelantiguoegipto.com/?p=12384

https://es.wikipedia.org/wiki/Sejmet