FARAÓ AHA - HOR AHA
https://joandalmaujuscafresa1957.blogspot.com/
Aha va ser el segon faraó
de la dinastia I d'Egipte, c. 3007-2975 a. C.
Fill de Menes, segons
Julio Africano. Provinent de l'Alt Egipte, es va casar amb la princesa Benerib
del Baix Egipte, la seva dona principal, encara que el seu fill i successor,
Dyer, naixeria d'una concubina. La tomba de Neithotep, possiblement la seva
mare està situada al costat de la de el faraó que està a Umm el-Qaab.
Segons Manetón, Aha, va
manar edificar un palau a Memfis i va practicar l'art de la medicina, escrivint
tractats sobre la tècnica d'obrir els cossos. En la Pedra de Palerm s'indica
que durant el seu regnat es van mantenir relacions comercials amb Canaan i que
va fer la guerra a Nubia i Líbia.
*****************************************************************************
REINAT
Impressions de segells
descoberts per G. Dreyer a Umm el-Qaab a les tombes de Merytneit i Qaa,
identifiquen Aha com el segon faraó de la primera dinastía. El seu predecessor,
Narmer, s'havia unit l'Alt i el Baix Egipte en un sol regne. Aha probablement
va ascendir al tron a la fi de segle XXXII a. C. o principis de l'XXXI. Segons
Manetón, es va convertir en faraó als trenta anys i va governar fins que tenia
uns seixanta anys d'edat.
Sembla haver dut a terme
moltes activitats religioses. Una visita a un santuari de la deessa Neit, que
es troba al nord-est de delta de Nil, a Sais, és esmentada en diverses tauletes
del seu reinat. D'altra banda, la primera representació coneguda de la Sagrada
Henu, barca del déu Socar, es troba gravada en una tauleta datada en el seu
regnat.
Inscripcions a atuells,
rètols i segells de les tombes de Aha i la reina Neithotep suggereixen que
aquesta reina va morir durant aquest regnat. Ell va arreglar per al seu
enterrament una magnífica mastaba, excavada per Jacques de Morgan. La reina
Neithotep és plausible que fos la mare de Aha. La selecció del cementiri de
Naqada com el lloc de descans de Neithotep és un fort indici que ella fos
originària d'aquesta província. Això, al seu torn, dóna suport a la opinió que
Narmer es va casar amb un membre de l'antiga línia real de Naqada per reforçar
el domini dels reis tinitas sobre la regió.
El més important, la
mastaba més antiga a la necròpolis de Saqqara Nord de Memfis es remunta al seu
regnat. La mastaba pertany a un membre d'elit de l'administració que pot haver
estat un parent del faraó, com era costum en l'època. Aquesta és una forta indicació
de la creixent importància de Memphis durant el regnat d'Aha.
*****************************************************************************
CONSTRUCCIONS
Va manar edificar un palau
a Memfis segons Manetón.
A Sais, en el Baix Egipte,
va manar erigir un temple dedicat a Neit.
En temps del regnat d'Aha
es daten dos grans complexos funeraris a Naqada i Saqqara.
Una monumental mastaba
(base de 53 m x 26 m), a Naqada, pertanyent a el rei o la seva dona.
La tomba S3357 en Saqqara,
prèviament atribuïda a Aha, semblant a una mastaba (base de 41,6 m x 15,5 m i 5
m d'alçada)
Probablement va ser
enterrat a la tomba B10-B15-B19, en la necròpoli d'Umm el-Qaab, a Abidos.
*****************************************************************************
El seu nom, Aha, es troba
en nombrosos objectes descoberts a Abidos i Saqqara.
A les tauletes d'ivori se
li veu celebrant possibles festes commemoratives de la unificació de país.
Segons W. Helck una de les plaques el mostra matant a un home, en sacrifici
ritual.
Una tauleta de fusta, del
Museu Egipci del Caire, procedent de la necròpolis reial d'Abidos, s'ha traduït
com: "Colpejar als nubis per Horus Aha. Naixement de Jenty-Imentyu.
Fundació de la fortalesa d'Her-Peher-Ihu "(Vandier).
Inscripció en un recipient
de la tomba Z2 en Zawyet el-Aryan (Dunham).
Impressions de segell de
la tomba 3357 en Saqqara (Emery).
Recipient de pedra amb el
seu nom de la tomba 3036 en Saqqara (Emery).
Recipient de calcita amb
el seu nom d'Helwan (Saad).
Impressions de segell en
la primera tomba preservada amb "façana de palau" en Naqada (de
Morgan).
Fragment d'un vas de
cristall de roca (Museu Petrie, UC11751A).
*****************************************************************************
No hay comentarios:
Publicar un comentario